Església de la Nostra Senyora de l'Assumpció

L’Església de la Nostra Senyora de l’Assumpció és un dels béns d’interès cultural que trobem en el centre històric de la Vila Joiosa, el qual també és declarat BIC, i és una de les tres úniques esglésies-fortalesa de la província d’Alacant.

Del segle XVI al XVIII la Vila Joiosa va ser diana d’importants invasions de corsaris turcs i algerians, i d’altres confrontacions bèl·liques. Com a conseqüència d’un gran atac corsari en 1538 (origen històric de les festes de Moros i Cristians) i d’un altre en 1543, que va arrasar el municipi, a meitat de segle es va signar una reial ordre per reconstruir les muralles.

Sabem, a través d’un gravat, que la Vila Joiosa en l’últim terç de segle XVI estava envoltada d’un cinturó emmurallat amb tres baluards circulars, amb la part inferior inclinada per resistir millor les canonades.

Les muralles de la Vila Joiosa són exemple de «muralla urbana renaixentista prebaluards, és a dir, d’un ‘estil’ molt breu en el temps i que va desaparèixer quan es va aplicar de manera generalitzada la planta ‘Vauban’ (consistent en baluards massissos, freqüentment de formes triangulars, que formen fortaleses de plantes estrellades)». Per aquest motiu les muralles de la Vila Joiosa són excepcionals i van suposar la fi d’un antic sistema de defensa medieval. La mateixa Església de l’Assumpció, d’estil gòtic català, s’integra a la muralla com una església-fortalesa; de fet, el gran absis constitueix la torre principal de la muralla.

De la mateixa manera que les muralles, adopta una imatge exterior d’edificació militar per a la defensa. L’absis forma una enorme torre de la muralla renaixentista, amb murs molt amples i molt poques finestres. El més característic és el pas de ronda al voltant de la teulada amb sageteres per disparar als atacants i amb alguna gàrgola en forma de canó per despistar l’enemic.

De fet, la Vila Joiosa, com a capital d’un dels deu requeriments del Regne per a la defensa anticorsària al segle XVI, era una de les fortaleses millor artillades de València. La visita a aquest passeig de ronda és més que recomanable no només per descobrir els secrets d’un edifici religiós amb aparença militar, sinó també per les vistes.

En el seu interior el temple, del gòtic-llevantí, presenta una sola nau, capelles entre contraforts i escassa decoració. A excepció de la capella dedicada a la patrona de la ciutat, Santa Marta, inaugurada el 1740, amb molts elements decoratius i que alberga una imatge de la santa del segle XVII, amb els seus atributs característics: un petit cub i un hisop (aspersori de aigua beneïda) amb els quals va dominar un drac.