Torre de Sant Josep

Molt a prop de la Mediterrània, gairebé a la riba de la platja del Torres, vam descobrir la Torre de Sant Josep. Un monument funerari dedicat a Lucio Terencio Marcino que es va construir entre l’any 150-170 dC i que és la més gran de les tres torres funeràries romanes conservades a Espanya. En 1543, quan els corsaris barbarescos van destrossar les muralles de la ciutat, es van desmuntar les pedres de la part superior per a reconstruir-les. Afortunadament, alguns carreus es van quedar pel camí i gràcies a aquests es va saber com era la torre original i es va restaurar.

La Torre era totalment tancada excepte uns orificis en dues de les cares d’aquesta per a fer libacions, ofrenes de vi per a revivificar el difunt.

Els romans soterraven als costats de la calçada perquè quan algú passara per aquell lloc els recordara. Aquesta torre no es va construir per ser contemplada des d’una calçada sinó que està en un talús a prop de l’autopista de l’època, el Mediterrani. Així tots els que navegaven pel Mare Nostrum veien clarament la torre i recordaven a Lucio Terencio.

La Torre estava envoltada d’un muret que contenia un dels més grans recintes funeraris romans coneguts a Europa. Aquest recinte tenia pedestals amb estàtues i un jardí amb plantes relacionades amb el més enllà. Actualment, s’ha recreat aquest jardí al voltant de la Torre amb les plantes que originàriament s’hi podrien localitzar, com són rosa vermella, llorer, vinya, heura, murta, espígol i xiprer, a més d’acant, que tenen relació amb la torre. El jardí rep el nom d’Elaine Evans, mecenes de la restauració del monument.restauración del monument.