Vía Verde Ojos Negros

A finals del segle XIX es va concedir l’explotació de diversos jaciments de ferro a la localitat d’Ojos Negros a un parell d’empresaris bascos, que fundaren la Companyia Minera de Sierra Menera el 3 de setembre de 1900. A causa de la quantitat i la qualitat del mineral extret, decidiren sol·licitar la llicència per a la construcció d’un ferrocarril econòmic (de via estreta) per a transportar el mineral fins al port de Sagunt. Van decidir construir aquesta línia a causa de diverses discrepàncies amb els dirigents del Ferrocarril Central d’Aragó, que cobria l’actual línia entre Sagunt i Terol i que discorre de manera quasi paral·lela i, en ocasions, a menys de cent metres de distància. Aquest fet va provocar que, davant la necessitat d’una major capacitat de transport, s’abandonara el traçat del ferrocarril de la Sierra Menera el 29 de juliol de 1972.
L’any 2001, el govern valencià va decidir acondicionar l’antic traçat ferroviari per al seu ús com a via verda. Posteriorment, el govern aragonés va fer el mateix en la seua part del recorregut.
La Via Verda d’Ojos Negros, entre Terol i la costa valenciana, és la Via Verda més llarga d’Espanya fins hui. Per la seua longitud, 160 km, s’ha dividit en dos trams: el primer, que té dues variants ací a la Comunitat Valenciana, i el segon, que discorre per Aragó.
El vall del riu Palància és l’escenari on es desenvolupa l’etapa que passa per la nostra mancomunitat, sobre el ferrocarril miner de Sierra Menera. Des de l’altiplà de Barracas, al peu de la Serra de Javalambre, la Via Verda d’Ojos Negros descendeix fins a les riques hortes valencianes a la vora de la Mediterrània en dues variants: una que arriba a Castelló i una altra que arriba fins a Algímia d’Alfara.