Cases dalt la Muralla

La imatge més ‘típica’ de la Vila Joiosa és aquest llenç de pedra i color que veiem des del pont de la carretera o des de la riba sud del riu Amadòrio en el tram final. Les pedres de les muralles renaixentistes i els colors característics del centre històric viler, un dels millors conservats i exemple de policromia de la Mediterrània occidental, ens demostra l’adaptació dels espais als diferents moments històrics.

Després que l’any 1543 els barbarescos destruïren les muralles i l’església de la ciutat, una reial ordre va propiciar la reconstrucció d’aquests edificis ja que no es podia permetre que la Vila Joiosa, capital d’un dels deu requeriments del Regne per a la defensa anticorsària, no fora una de les fortaleses millor artillades del Regne.

Amb els impostos de la seda, la ‘Generalitat’ de l’època va finançar la muralla que limitava la ciutat amb el riu Amadòrio. En la Guerra de Successió, la Vila Joiosa, juntament amb Alacant, va ser l’última ciutat a rendir-se i les tropes borbòniques van destruir les portes de la ciutat. Encara que durant el segle XVIII la Vila Joiosa segueix patint atacs corsaris a finals de segle el perill algerià desapareix i la muralla deixa de ser útil. És a partir d’aquest moment quan el veïnat comença a construir-hi i a dibuixar-hi, sense saber-ho, la que sería la imatge més fotografiada de la Vila Joiosa.