Castell Piló

Els restes de poblament al terme municipal es remunten a l’Edat de Bronze, amb nombrosos jaciments de l’època ibèrica. Durant els segles de dominació musulmana existeixen proves documentals que acrediten l’existència d’una alqueria.
Consta que Jaume I va donar la població i el seu castell a l’abat de Fuentclara en 1238; la reconquesta s’havia produït amb anterioritat a eixe any. Posteriorment ostentaria la titularitat del senyoriu el noble Raimon de Torios, qui el vengué, en 1379, al matrimoni format per Jofré de Blanes i Caterina de Bonastre, que l’inclogueren en els seus territoris, integrats en la baronia de Segart.
L’any 1482 seria comprada per Joan Castellsens de Villarrasa i, posteriorment, tornaria de nou a la Corona. L’expulsió dels moriscos, en 1609, provocà que la població quedara quasi despoblada, raó per la qual tres anys després s’inicià la seua repoblació amb gent d’origen català.
El castell es troba a les proximitats de la població d’Albalat, al cim d’un turó. Per davall d’ell discorre el túnel d’una antiga via de tren, junt amb l’autovia de Sagunt a Sogorb.
El castell s’ubica sobre una muntanya rocosa, del mateix nom, a certa distància de la població. Es troba en ruïnes; no obstant això, encara s’aprecien suficients elements derruïts de les seues muralles, restes de construccions auxiliars i part del que hagueren sigut algunes de les seues torres defensives. S’han trobat restes de ceràmica ibèrica, romana i medieval. (C. Pérez-Olagüe)