Quadre de mare amb el nen

Originària d’un dormitori matrimonial, la peça compartia espai en la llar amb altres imatges devocionals marianes o dedicades al Sagrat Cor. Però les relacions de parentiu iconogràfic que traça aquesta Verge amb el Nen són més àmplies. Té nombroses germanes bessones, escampades per capelles i cases de subhastes europees.

L’autor de l’original, l’artista vienès Rudolf Fuchs, va crear imatges femenines imbuïdes de l’exòtic erotisme dels Salons tardodecimonónicos. No obstant això, en aquesta peça preval una altra faceta de la pintura finisecular: la necessitat de massificar el model més consensuat pel règim representacional vigent.

Com a expressió d’una nova estètica de la devoció, les Verges del període inhabilitaven el misticisme meditatiu i dolorós de les estampes tradicionals. Les imatges que van proliferar en el seu lloc van créixer en sentimentalitat i infantilisme, per a convertir-se en uns eficients manuals visuals de comportament. Així, les joves que repetien davant d’aquestes icones la ritual pregària, apresa de les seves mares o mestres religioses, interioritzaven el model a imitar. Amable, continguda i capaç de sublimar els impulsos hormonals, per a convertir-los en aparença impecable, María -o la nova Eva- anul·lava la diferència entre puresa, aspecte admirable i un codi de comportament que consolidava el nou ordre social.