Catret

El catret és una cadira de tisora amb estructura de fusta i seient format per tires de pell. Aquesta cadira plegable, utilitzada per a anar a missa al llarg de les primeres dècades del segle XX, visualitza el llarg i contradictori procés de conquesta de l’espai públic per part de la dona catòlica. La cadira portàtil, amb totes les seves connotacions simbòliques i pràctiques, podria ser assenyalada com una metàfora material de les paradoxes de les relacions femenines amb la religió. Les espanyoles de principis del XX van sortir de les seves llars per a dedicar-se a les activitats socials a les quals els deia l’Església; i dins de la dicotomia entre discurs oficial i pràctica personal i grupal, van acabar promovent les seves pròpies organitzacions i trobant un sentit polític en el model compensatori. No obstant això, aquesta politització es va inscriure dins de la línia de defensa de l’ordre tradicional; la socialització de les dones, més que ampliar la seva esfera, va domesticar l’espai públic.