Mesures de capacitat

Una vegada arreplegades les collites, l’excedent es comercialitzava. En la primera meitat del segle XX, malgrat la implantació del sistema mètric decimal, perduraven algunes de les antigues mesures, com el celemín. L’estandardització de les mesures i la fixació de patrons va ser durant segles una preocupació general, ja que en diferents territoris una mateixa mesura variava en la seua mètrica. A poc a poc, les noves mesures van anar imposant-se a les antigues, i en molts casos ho van fer adaptant els antics accesoris per a mesurar. La figura del mesurador era important en les transaccions entre llauradors, el lloc se subhastava i el mesurador es desplaçava als domicilis dels llauradors per a garantir una venda justa. En els mercats, es venia a granel, i s’empraven mesures de capacitat com el celemín o el mig o el quartet.