Església Santos Reyes

L’església de Santos Reyes data dels anys 1735-1757. Aquest edifici va ser promogut pel rector Josep La Casa, qui va impulsar la construcció d’un nou temple per a reemplaçar l’antiga i deteriorada església, que prèviament havia sigut una mesquita situada en l’horta de la Alcudia. La construcció de la nau va començar en 1735 i va finalitzar en 1757, mentre que el campanar va ser afegit posteriorment. Per al nou temple, es va triar un solar en la nova plaça, coneguda des de llavors com “La Senyoria”, ja que allí també es trobava el magatzem de les collites de taronja del Duc. En 1757, el visitador pastoral va ordenar derrocar l’església antiga.

Abans d’això, es va organitzar el trasllat solemne dels mobles i imatges des del temple vell al nou, culminant el 6 de novembre d’eixe mateix any amb el trasllat del Santíssim Sagrament i la benedicció de l’altar major. Des de llavors, aquesta església es va convertir en un lloc clau per a les festivitats dedicades a la Verge de la Font.

En l’altar principal destaca un llenç central dedicat a l’Adoració dels Reis Mags, obra del reconegut pintor valencià José Vergara Gimeno, un dels artistes més destacats de la segona meitat del segle XVIII. A més, es conserva un frontal rococó de l’altar que commemora les bodes d’or de l’aparició de la Verge. Aquest frontal representa al llenyataire Senent Pla, qui, segons la tradició, va descobrir la xicoteta caixa amb la imatge de la Verge mentre feia llenya en el Racó del Duc.