PLAÇA DE SANT AGUSTÍ

Tot i que no és una plaça cèntrica es tracta d’un dels punts neuràlgics del poble. Això es deu a la font de Sant Agustí i a les diverses infraestructures relacionades amb l’aigua. La primera obra d’esta font data de 1626 i va ser realitzada per Bartolomé de Hontanilla, encara que tota la façana monumental d’estil neoclàssic que podem veure hui dia es va fer en 1798 en pedra d’Alcublas. Està coronada per un àtic en la qual es disposa en un baix relleu circular tarsiat en marbre blanc la tau de Sant Antoni, emblema de la vila. Es remata el conjunt amb tres pinacles. En la part superior trobem un panell ceràmic en honor a Sant Agustí.La font rep aigua de l’aqüeducte de “La Mena”, canalització del segle XVI de quasi un quilòmetre de longitud i que porta l’aigua des del pou de Sant Agustí donant este nom a tots els elements relacionats pel dia del descobriment del pou. La font presenta buits que s’utilitzaven per a reposar els cànters d’aigua durant l’espera per a agafar aigua. Dos canelles de ferro continuen abocant l’aigua de la font, però actualment l’aigua procedix de la xarxa local. El sobrant, omplia un abeurador o com es coneix localment “chariz” per a ús de la cavalleria i la ramaderia. Uns metres més a baix en la mateixa plaça trobem uns safaretjos de dos basses paral·leles en un espai porxat en “U”. El sobrant d’este aigua encara s’aprofitava per a indústries veïnes i per al reg dels horts de la zona del Chorrador.Este conjunt és un exemple únic d’infraestructures hidràuliques civils i de l’aprofitament d’aigua previ a la instauració de la xarxa de proveïment i la font en concret és una particular mostra de l’arquitectura culta acadèmica del segle XVIII. Tot això ha fet de la plaça de Sant Agustí un lloc de trobada i especial socialització del municipi.