Església

De la primera església se sap ben poc, més enllà que tenia unes dimensions inferiors a les actuals. Segons Andrés Monzón, Albalat no havia tingut església fins al 1574, amb l’arranjament parroquial del Beat Joan de Ribera. Segons apunta Carlos A. Prats, en el seu llibre, l’església actual podria trobar-se sobre una antiga mesquita, ja que la població va tindre, fins a la seua expulsió, un gran nombre de moriscos.
L’edifici actual començà la seua construcció en 1796, unes obres que durarien fins a 1803. Posteriorment ha sigut restaurada en diverses ocasions, destacant la de 1886. Durant la reparació de la fonamentació en 1988, es va descobrir una cripta d’enterraments amb restes òssies i una abundant quantitat de ceràmica.
L’edifici és neoclàssic, destacant la cúpula i les quatre petxines decorades amb motius bíblics: Adam i Eva expulsats del Paradís, l’Arca de Noè, el somni de Jacob i Moisès amb la bardissa ardent. Destaquen també en la façana el vitrall amb la imatge de la Immaculada Concepció, obra de l’artista Joaquim Michavila, i el campanar.
Extret de «Albalat dels Tarongers. Aproximació a la història, cultura i tradicions d’un poble» de Carlos A. Prats (1998).