Ermita del Garbí

L’origen de l’ermita de la Santa Creu del Garbí està relacionat amb la col·locació d’una creu en aquesta muntanya el 19 de març de l’any 1787. La història d’aquella devoció té el seu origen en el desig del veí Francesc Galvis d’erigir una creu a la muntanya del poble. Galvis va encarregar al fuster Josep Sacanelles la construcció d’una creu de característiques especials, a la qual el frare Diego J. de Cadis va manar que se li posara un “lignum crucis”. En acabar aquesta obra, la portaren a Estivella, on, amb ajuda dels homes de la població, es disposaren a trobar la muntanya adequada. El 19 de març de 1787 s’erigí la creu al Garbí.
Des d’aquest moment, la seua devoció fou cada vegada més destacada; per això, la població construí l’any 1804 una ermita en el lloc on es trobava la Santa Creu, formada per una coberta sostinguda per quatre arcs.