Castell de Segart

El castell de Segart és una fortalesa d’origen musulmà construïda al voltant del segle XIII, i que se situa al capdamunt d’un turó sobre la població que li dona nom. Encara es poden veure restes de les muralles i part de l’estructura cúbica d’un aljub.
Malgrat la seua reduïda mida, devia ser especialment bell, tant pel seu disseny com per la seua ubicació. L’entrada a les restes del castell es fa per la part nord. Allí es troben dos «torres» que protegien l’antiga entrada al recinte fortificat. Estes estructures no són pròpiament torres, sinó prolongacions cap a l’exterior de la muralla. Existix una torre en direcció est, però per la forma de construcció i els materials emprats és molt possible que siga del segle XIV.
Tot el recinte devia estar envoltat per una muralla. No en queden restes perquè probablement va ser utilitzada per a fer bancals o perquè es van deteriorar en ser de tàpia i no haver tingut reparacions ni conservació. En la zona més alta encara persistixen les restes d’un aljub. Al seu costat s’observen restes d’antics sequers de figues.
Els orígens de la població i del castell corresponen a l’època de dominació musulmana. La fortalesa va ser conquerida per Jaume I en una data incerta, però amb seguretat al voltant de 1238. El mateix monarca la cediria primer al bisbe de Vic, i posteriorment, en 1248, passaria a ser propietat d’Adam de Paterna. El rei aragonés, Pere el Cerimoniós, en donaria la propietat a Bernat Ripax i anys després s’incorporaria a la jurisdicció de Sagunt, de la qual no s’independitzaria fins a 1535. L’expulsió dels moriscos l’any 1609 va provocar que el lloc quedara despoblat, per la qual cosa Joan de Villarrasa, aleshores senyor de la baronia formada per Segart i Albalat, hagué d’emprendre la tasca de repoblar-lo amb cristians vells procedents de terres catalanes.