Banys Àrabs

Els Banys Àrabs de la localitat valenciana de Torres Torres, a la comarca del Camp de Morvedre, són possiblement els millor conservats de tota la Comunitat Valenciana. Estos banys públics d’època postislàmica es troben ubicats prop de l’actual plaça de l’Església del municipi, al costat de l’aljub o cisterna de la qual s’abastien.
La cronologia precisa de la construcció d’estos banys, que seguixen la tipologia clàssica del hammam islàmic, no està encara definida explícitament i trobem diverses hipòtesis sobre quan foren erigits.

Així, l’arquitecte i investigador del patrimoni de Torres Torres i de la seua comarca, Juan Corbalán de Celis, assenyala en el seu article “La actual plaza de la Iglesia de TorresTorres”, inclòs en la seua obra “Torres Torres. Floresta de pequeñas historias”, que l’origen dels banys podria ser fins i tot anterior a l’època de la reconquesta, ja que després d’esta el lloc va perdre importància i no tindria sentit la construcció d’uns banys d’aquesta envergadura.

Per la seua banda, altres investigacions efectuades després de diversos treballs arqueològics realitzats en aquest monument el 2003 apunten a una construcció posterior, durant el segle XIV, datació que figura en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. A més, la primera referència documental conservada data de 1555.
Siguen de quan siguen, aquestes instal·lacions reprodueixen l’esquema bàsic del hammam. Foren declarades Monument Nacional el 1938 i són un dels tres banys àrabs millor conservats de la Comunitat Valenciana.

Corbalán de Celis destaca la singularitat que suposa trobar uns banys d’aquestes característiques en un assentament d’origen marcadament militar. Torres Torres se situa a la denominada via del Palància, tradicional via de comunicació entre Aragó i València. Per això es convertí en lloc de pas i descans per als viatgers, la qual cosa explicaria l’existència d’uns banys senzills però importants, malgrat la xicoteta població.

L’arquitectura reforça aquest plantejament, ja que la porta d’accés als banys es troba en la façana nord del conjunt, davant la qual probablement passava el camí real seguint la calçada romana. Els Banys de Torres Torres deixaren de funcionar com a bany públic després de la cristianització. Tanmateix, els habitants del municipi potser els reutilitzaren com a dipòsit d’aigua, relacionat amb el proper aljub, cosa que potser ha permés la seua excel·lent conservació actual.

El conjunt consisteix en tres sales rectangulars cobertes amb voltes i disposades en paral·lel, amb dues xicotetes estances annexes, utilitzades com a caldera per a calfar l’aigua i com a latrina.
Les tres sales principals es cobreixen amb volta de canó les dels extrems i amb una volta rebaixada la central. A les cúpules es troba una sèrie de llueres en forma d’estrela que aporten llum. Es corresponen amb les típics espais del hammam.

La sala central és el bany temperat (bayt al-wastani), dividit visualment per dos arcs de mig punt de fàbrica de rajola. Annexes a ella es desenvolupa la sala calenta (bayt al-sajun), que repetix l’esquema de la templada. Al costat es troba la sala de la caldera, amb un forn de llenya.
Al lateral oest hi ha la sala freda (bayt al-barid), que no presenta la divisió espacial mitjançant arcs. Adossada a ella es troben les antigues latrines. La circulació entre estances es feia perpendicularment a les naus.
El conjunt adopta una planta quasi rectangular. Els murs són de mamposteria, seguint la tradició constructiva àrab. El paviment del Bé d’Interés Cultural és de rajola cuita disposada en espina de peix.