Castell de Torres Torres

El castell ocupava un lloc estratègic a l’entrada del Regne de València i va estar en ús fins a principis del segle XVII, quan fou parcialment derrocat per Don Miquel de Vallterra.
L’origen de la vila de Torres Torres es remunta a l’època musulmana. Probablement ja existia l’actual castell, junt al nucli de població àrab de Torox. Era un dels baluards defensius del camí cap a València.
La seua posició elevada, sobre un tossal, li permetia controlar la via del Palància, el camí tradicional entre Aragó i València.

Durant la campanya de la Reconquesta del segle XIII, el rei Jaume I va prendre el castell i la població i el va donar, junt amb altres llocs, al cavaller Beltran de Bellpuig, els descendents del qual ostentaren el senyoriu fins a 1445, quan passà a Joan de Vallterra.
Ja al segle XVIII el castell i la baronia passaren a la família Castellví.

El castell es desenvolupa a partir d’una planta poligonal que va arribar a comptar, segons les fonts, amb fins a quatre torres més la del Homenatge. Actualment només conserva dos torres i la torre principal, el seu element més destacat.
Al recinte interior es conserven restes de diversos edificis, amb portes i finestres en bon estat. També perduren vestigis dels murs perimetrals. Una mica apartat de la fortalesa es formaria el nucli original de Torres Torres.

El seu paper estratègic va ser decisiu en els conflictes bèl·lics del Regne de València fins al segle XIX. Durant les Guerres Carlistes, la seua estructura defensiva fou parcialment modificada per adaptar-la a l’artilleria i a les armes de foc: es transformaren les saeteres i es crearen obertures circulars més adequades per a l’ús de fusells.