Recinte Senyorial

El recinte senyorial va viure el major esplendor del castell als segles XV i XVI, quan pertanyia a la família Mercader. Aquesta zona ocupava la part sud del conjunt i s’organitzava en diferents plataformes esglaonades, adaptades a la forma de la roca. A la plataforma superior es trobava el pati principal, dominat per la imponent Torre Major, el Palau Gòtic i el Palau Renaixentista (actual Oficina de Turisme), on es desenvolupava la vida quotidiana dels comtes. Aquests edificis combinaven funcions defensives amb espais de residència, representació i servei. La Torre Major, situada al centre del conjunt, dominava el pont d’accés i el fossat que separava els recintes nord i sud. Els seus usos eren diversos: defensius, per controlar la Plaça d’Armes i el pont d’accés al segon recinte; i de prestigi, ja que hi es trobava l’escut dels comtes i un sistema de suports per a la col·locació d’estendards nobiliaris. Al seu costat, el Palau Gòtic, originalment de tres plantes, estava pensat per al confort i la representació. La planta baixa, coneguda com la Sala de l’Oscurico, es destinava a cuina i magatzems, mentre que les plantes superiors foren enderrocades al segle XX. Actualment, l’espai es conserva com a vestigi arquitectònic i per a activitats culturals. La Casa Senyorial del Castell de Buñol és un dels edificis més representatius del recinte residencial. Hui alberga l’Oficina de Turisme de Buñol, Info Tourist, i la Col·lecció Museogràfica. En un nivell intermedi es situava l’Església del Salvador i una plaça lateral, mentre que a la plataforma inferior s’estenia l’hort del castell, amb el seu aljub i sistema hidràulic, elements essencials per a l’abastiment i la vida diària. Amb el pas del temps, aquesta zona va perdre la seua funció residencial noble. Hui, el recinte senyorial és un espai cultural i patrimonial que manté viu el castell com a lloc d’història, visita i encontre.