Barranc de la Mina de les Nines

Entre els barrancs que descendeixen de l’Areny, el de l’Horta és el que presenta una vegetació més exuberant. Enmig de la plana al·luvial i fèrtil del Camp de Tarragona forma una petita illa de vegetació que ressegueix el curs del barranc.

El barranc ha anat erosionant el sòl, encaixonant-se, i permetent el desenvolupament d’una vegetació exuberant, gràcies a la humitat que s’hi acumula, i que recorda ambients amazònics. A l’estiu, amb la frescor i l’ombra del barranc, resulta una passejada ideal.

D’entre la vegetació en destaca l’alzinar litoral. L’alzina ens transporta al passat, quan tota la plana del Camp de Tarragona era ocupada per aquesta espècie. La degradació del sòl i l’activitat agrària ha fet que avui sigui el pi blanc el qui predomini en el paisatge, d’aquí la singularitat biogeogràfica del barranc de l’Horta.

A banda dels valors naturals, el barranc de l’Horta destaca pels valors culturals relacionats amb l’aprofitament de l’aigua. Per la zona hi passa la Mina de les Nines, avui en desús, però amb restes de patrimoni que ens recorda la seva existència i funcionalitat en el passat. Resseguint la ruta que us proposem arribareu a l’aqüeducte de la rasa del Sunto, subsidiàri del barranc de l’Horta, per on la Mina de les Nines salvava el desnivell de la rasa. Més tard, arribareu a un altre pont aqüeducte de majors dimensions que l’anterior. Tenia una funció mixta: donava pas i conduïa l’aigua. El pont aqüeducte comunicava el marge esquerra del barranc de l’Horta amb la boca de la Mina de les Nines.