El taulell del Trobador i la seua Dama
Taulell, 1465 – 1475. Excavació, MCM Inv. 5224
Aquest taulell es va recuperar durant l’excavació arqueològica de l’any 2008 al carrer Sant Vicent 18- 20 de Manises. El taulell, que presentava defectes de cocció, va ser localitzat en un dels extrems de l’habitació, en un racó d’escassa visibilitat, orientat en posició invertida. El seu emplaçament ens indica que ni el constructor de l’habitatge ni el propietari li van donar la veritable importància que ténia el taulell, segurament, per desconeixement del seu significat.
El taulell representa una escena a l’aire lliure on un trobador, situat davant d’un cavall ricament enjaezado, li canta a una dama acompanyat pels concordes d’un llaüt. El trobador porta bonet redó i xicotet sobre el cap, pentinat amb curta cabellera i ahuecada; vist jaqueta amb faldilla plegada, d’influència italiana, i mitjanes solades de puntes esmolades. Aquesta indumentària masculina es correspon amb la moda que s’instaura en els regnes de la península ibèrica a partir de 1450 i que té el seu major apogeu en 1470.
La Dama és qui acapara el major protagonisme, té els cabells arrissats arreplegats en una trena enfundada en una còfia; vist vestit amb cércols que li donen amplitud a la falda, aquests cércols es van posar de moda cap a 1461 a causa que la reina Joana de Portugal va portar eixe tipus de falda per a mantindre en secret un embaràs en el qual no havia intervingut el seu marit el rei Enric IV. D’altra banda, la part superior del vestit presenta una obertura en punta arredonida que se subjecta amb una trena de cordons, les mànegues són bombades i els punys deixen eixir les boques ondulants de la camisa, detalls de la vestimenta de moda hispana que es va exagerar molt més cap a 1500. Destaca sobre el seu escot un collaret de cadena amb un pronunciat penjant, que sumat amb la resta de la indumentària és signe d’una elevada posició social.
L’escena representada està estretament vinculada a la vida cortesana i al tema principal de les composicions poètiques dels trobadors que era l’amor, est, narrat de manera predominant com l’amor respectuós i submís d’un home cap a una dona – a vegades casada amb un altre home – el qual era sovint inaccessible.
En l’època en la qual es realitza a Manises aquest taulell, el moviment trovadoresco s’havia difuminat, però la seua influència encara era recognoscible en poetes valencians de la primera meitat del segle XV com Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Així mateix, l’existència d’aquesta presentació del trobador i la seua dama sobre la ceràmica ens indica que entre 1460 i 1470 aquesta imatge símbol de l’amor cortés encara ténia vigència encara que únicament com a al·legoria.