Aparell de radi

Aparell receptor de radi a vàlvules estil capella, en el seu interior conté una xapa metàl·lica amb dades sobre el fabricant i model. Aquests receptors van substituir als primers models a galena fins a l’aparició del transistor en els anys quaranta. En l’exposició apareix associada a una pantalla en la qual es poden seleccionar arxius de so de diferents emissores i programes al llarg del segle XX, classificats en tres categories: notícies, publicitat i música.

Durant la primera meitat de segle, la ràdio va ser el mitjà de comunicació per excel·lència. Les primeres emissions van ser realitzades per clubs de radioaficionats, com a Ràdio Club Sevillà i Ràdio Club Biscaia, encara que va ser Ràdio Ibèrica, la que va emetre de manera més constant a partir de 1924. No obstant això, EAJ-1 Ràdio Barcelona es considera l’emissora degana d’Espanya. Podem escoltar la sintonia d’aquesta i altres emissores en l’apartat de notícies. La primera emissora que naix a l’Horta Sud és radie Torrent, amb precedent en una emissora de radioaficionat particular que va ser confiscada pel govern republicà. Durant el període bèl·lic les emissores van tindre un alt valor estratègic, ja que a diferència altres mitjans, les seues ones traspassaven fronts de guerra i permetien introduir informacions i propaganda en el bàndol contrari. En aquest sentit, va ser molt coneguda la rivalitat entre el general Queipo de Llano, en Ràdio Sevilla i Francisco Cano, locutor de Ràdio Torrent. En la ràdio també podem escoltar fragments d’un comunicat de guerra de Franco o un fragment d’un cèlebre discurs de Dolores Ibárruri, “Passionaria”.

Finalitzada la guerra civil el règim franquista, conscient de la importància d’aquest mitjà de comunicació, estableix un rígid control. Ràdio Nacional d’Espanya era l’única que tenia potestat informativa, la resta d’emissores estaven obligades a connectar dues vegades en el dia per a transmetre els seus diaris parlats. Aquesta importància no va passar desapercebuda tampoc per a l’església catòlica. Així, entre 1955 i 1966 a l’Horta Sud emetien sis emissores parroquials (Mislata, Picanya, Torrent, Alcàsser, Catarroja i Benetússer) i una oficial pertanyent a la Xarxa d’Emissores del Moviment (Ràdio Manises). Aquest conjunt d’emissores, és un fidel reflex del paper que durant el franquisme tenia la ràdio com a instrument per a l’adoctrinament polític-religiós dins del context del nacional catolicisme, en totes les seues facetes.