GLOSSARI

Albacar: Espai obert dins del castell, protegit per muralles, on vivia la gent o es refugiaven en cas de perill.
Alcaid: Persona encarregada de cuidar i governar un castell en nom del rei o d’un noble.
Alcassaba: Part més important del castell, on vivien els governants i es prenien decisions. Estava millor protegida. És la construcció que roman hui en dia: muralles i dos torres.
Aljub: Dipòsit subterrani on es guardava l’aigua de pluja per a beure o usar dins del castell.
Almohades: Comunitat musulmana procedent del nord d’Àfrica que va governar part de la península Ibèrica durant l’últim terç del segle XII i la primera meitat del segle XIII. Foren els constructors del castell.
Cubs defensius o quadrats: Estructures massisses en eixida (en forma de torres) adossades a la muralla i utilitzades per a la consolidació i defensa de la fortalesa.
Grafit: Escritura o dibuix fet sobre un mur. En el castell, un dels principals es troba sobre la paret nord de la torre islàmica, amb un text religiós àrab.
Infant Don Alfons de Castella: Fill del rei de Castella Ferran III. Va recuperar el castell a mitjan segle XIII (1244).
Maçoneria: Tècnica de construcció que utilitza pedres unides amb morter de fang per a la formació de murs (tècnica cristiana).
Pas de Ronda: Passadís estret situat a la part alta de les muralles per on caminaven els soldats per vigilar i defensar la fortalesa.
Planta poligonal: Forma del castell vista des de dalt, amb diversos costats o cantons, no redona ni quadrada.
Tàpia: Tècnica antiga d’origen islàmic utilitzada per a la construcció de murs amb “morter”, una mescla d’arena, aigua i pedretes que es premsava dins de motles de fusta.
Torre “desmoixada”: Es coneix popularment així a la torre islàmica en faltar-li la part o cos superior.
Tractat de Torrelles-Elx: Acords signats entre 1304-1305 pels quals el castell i el seu territori passaren a formar part definitivament de la Corona d’Aragó, més concretament al Regne de València.