ESTANCES INTERNES

A l’interior del recinte emmurallat encara es conserven les restes que ens mostren com era la vida quotidiana, tant en època musulmana com cristiana.
En temps almohade, el castell no estava habitat tot el temps, només s’utilitzava com a refugi en moments de perill. La gent vivia al llarg del vall, on conreaven la terra i pasturaven els ramats d’animals.
A l’inici del segle XIV sorgirà, sobre l’antic albacar, un petit nucli poblacional cristià, construint-se cases per als llauradors així com una petita ermita, sota l’advocació d’una antiga imatge de Santa Maria Magdalena.
A la part alta de la fortalesa, l’alcassaba, vivien els governants i la guàrdia militar, i encara es poden observar avui les cuines amb els seus forns, el molí, els magatzems, les sales i els dipòsits d’aigua (aljubs).