Carrer del Pou d’Alzina

Si vos confesse un secret, este carrer sempre em fa una mica de respecte.

La llegenda diu que este pou estava encantat.
Diuen que de nit se sentien veus des de dins.

Un veí va tirar dins una branca d’alzina encesa.
Quan la branca es va cremar, les veus callaren per sempre.

Encara que, si ho pense bé, jo mai no he sentit cap veu ací.
Potser només són històries que la gent conta en veu baixa.

O potser és millor no fer molt de soroll.
I deixar que el pou dorma tranquil.