Capella de la Verge de la Font

La tradició del municipi conta que el 17 d’agost de 1708, un llenyataire anomenat Senén Pla, que es trobava tallant fusta a la vora del riu Serpis, va trobar una xicoteta caixa navegant a contra corrent. En acostar-se i obrir-la, va descobrir una escultura d’una verge tallada en fusta policromada.

La Capella de la Verge de la Font de Vilallonga és un edifici d’estil neoclàssic i barroc. Presenta una façana de reminiscències barroques, amb tres naus i capelles laterals comunicades per arcs de mig punt sostinguts per pilastres d’ordre compost. Compta amb un cor elevat sobre l’entrada i un campanar situat al peu de l’edifici. La part superior de la façana destaca per la seua forma ondulada, coronada per cinc pitxers decoratius, quatre adornats amb pinyes i un central amb una rematada en forma de creu. Encara que aquesta estructura oculta parcialment la cúpula taronja que cobreix el creuer, en l’exterior s’observen les tradicionals teules blaves del barroc valencià.

La planta de l’edifici és longitudinal, amb tres naus i una cúpula recolzada sobre petxines en el transsepte. En la façana, sobreïx un cornisament ondulant, adornat amb pitxers i un oval central que alberga l’anagrama de la Mare de Déu (*Mater Amatíssima). En la part inferior de la porta principal, un frontó circular inclou elements al·lusius a la troballa de la Verge i al miracle de la font. El nínxol central de la façana conté una representació de la Verge de la Font. El campanar, adossat a l’angle dret de la façana, segueix l’estil típic de les esglésies valencianes del segle XVIII.

A l’interior, a l’esquerra de l’altar, es troba la sagristia, que conserva un quadre del Pare Joan Nogueroles Esquerdo, principal promotor de la construcció d’aquesta capella. Les seues restes descansen en la mateixa capella, un detall que subratlla la seua rellevància històrica i espiritual.